Gols Solidaris
Sempre m’ha agradat el futbol. De petit volia ser jugador i alguna vegada havia somiat en ser professional.
I quan hi penso, què m’agrada tant del futbol? Doncs m’agraden les persones, l’equip, el compartir amb els companys, la família, els amics i seguidors. Passar-se hores al voltant del futbol, ja sigui amb una pilota o parlant-ne.
I de més grandet, els vermuts de després del partit i seguir parlant-ne durant hores: aquell passe, el gol, la victòria, la lesió, la classificació i també haver de reconèixer que havien jugat millor que nosaltres. Tot un aprenentatge.
Seguim, i de més gran el futbol va seguir oferint-me oportunitats i vivències. Al 2005 vaig marxar a viure a Brussel.les i m’hi vaig quedar gairebé 12 anys en una vida molt vinculada a les persones refugiades. Vaig començar a treballar en un centre d’acollida d’urgència on hi vivien 140 persones, la majoria joves. Persones cansades, amb històries d’exili i de destrucció, de vides perdudes i vincles trencats, en busca d’una vida millor, veient de lluny com s’enfonsava el seu país. Persones nouvingudes esperant i amb esperança, on no s’oblida el passat ni quan es fa fosc, a l’hora de dormir.
I esperant què? doncs, l’entrevista que tot sol.licitant d’asil ha de fer al ministeri i que triga mesos, la cita a l’ajuntament, al metge, al psicòleg, al psiquiatre, una operació, una diàlisi, noticies de casa, una destinació propera… Esperar i esperar, tocava esperar!
I per no perdre el fil futbolístic…
I jo des de la meva posició d’educador, vaig preguntar-me, què podria fer? Així que conjuntament amb tres companys de feina vam decidir començar a fer esport amb totes aquelles persones perquè l’espera fos més lleugera. Els tres sabíem de les virtuts de l’esport.
En Ben va començar a fer jogging pels magnífics parcs de la ciutat, era fàcil i gratuït (gratos com diuen a Bxl). En Val va fer el seu taller de recuperació de bicis, donades pels veïns de Woluwe-Saint-Pierre, i així sortia en bici amb el grup de refugiats. I jo, aviat ho vaig tenir clar, segur que entre tots aquells joves n’hi havia que volien jugar a futbol, i així va ser, al final masses i tot!
Utilitzant el contactes que un va fent, vaig arribar a la Belgian Homeless Cup, projecte socioesportiu que treballa amb el futbol com a eina per millorar la qualitat de vida de les persones amb risc d’exclusió social. I ràpidament em vaig pujar al carro, entrenant i acompanyat equips durant 6 anys de persones refugiades a partits amistosos, lligues, campionats, etc. L’èxit va ser total, no parlo de partits guanyats, sinó de tot el que aporta el futbol: l’equip, la companyonia, la millora física i mental de les persones, la superació, la regularitat, la solidaritat, la dutxa després del partit, el sentir-se bé i el poder segurament dormir millor per despertar-se doncs millor. El vincle entre educador i usuari era cada vegada més sòlid i alhora cada vegada més diluït.
Però com tot, es van cremant etapes, i la meva a Bèlgica es va acabar. Trist de marxar, en un país que m’ho havia donat tot, i content de tornar a casa, vaig aterrar amb la ferma idea de promoure un projecte inspirat amb el que havia viscut durant aquells sis anys. Així al juliol de 2018 naixia Street Soccer Barcelona, traduït al català « futbol de carrer », associació sense ànim de lucre compromesa en ajudar a través del futbol a persones refugiades i en risc d’exclusió social.
Des de setembre de 2018 entrenem tots els dijous amb persones en risc d’exclusió social, amb molt de futbol però també amb una mirada social on tota persona pugui sentir-se a gust i sorti de l’entrenament reforçada. També juguem partits amistosos, que per nosaltres és una manera d’apropar les persones del col.lectiu i la població general des de la pràctica saludable de l’esport. I una vegada més, l’èxit és total, ja que el futbol té un llenguatge universal, els gols són solidaris i les persones gaudeixen d’experiències recíproques.
Esperem poder anar més enllà, apropar més persones al projecte i poder oferir més oportunitats per contribuir a una Barcelona encara més inclusiva, justa i solidària!
Gràcies i visca el gols solidaris!
