Començaré dient que fa molt de temps creia que havia de lluitar, batallar o patir per aconseguir o assolir el que volgués. Que havia de ser una guerrera en la vida per conquerir metes i objectius. Afortunadament, em vaig adonar que no és així. Si crec que he de lluitar o batallar, doncs què creieu? Lluites i batalles es presentaran. Així mateix, si crec que viure és fàcil i agradable, així serà també. Depèn de mi.
He viscut gairebé mig segle, he tingut tota mena d’experiències, com cada ésser humà d’aquest planeta. He estat al límit de la tristesa, la desesperació i l’angoixa. He tingut tot i res, m’he sentit en la més fosca i profunda solitud, he coquetejat amb la mort un parell de vegades, però vaig triar VIURE. Vaig prendre l’aprenentatge de cadascuna d’aquelles experiències per créixer, enriquir-me, evolucionar, enfortir-me i expandir-me. Tot m’ha aportat saviesa.
El missatge que vull deixar no és esperançador, sinó de certesa. LA VIDA LA TINC PER SER VISCUDA, no des de l’esperança que sigui feliç, sinó des de la “elecció” que així ÉS. El secret és viure des de la premissa que la vida és meravellosa i extraordinària i que l’única persona que pot canviar qualsevol situació o circumstància, aparentment negativa, sóc jo. EL MOMENT PERFECTE ÉS AVUI, SEMPRE ÉS AVUI, ÉS AQUÍ I ÉS ARA. Encara que estigui a mig camí, encara que la por em toqui l’esquena, encara que no estigui segura del tot, encara que em senti temorosa. Sóc jo qui decideix, tria i fa, encara que sàpiga que em puc equivocar.
Una de les coses més importants que he après és que, fins i tot amb por, TRIO VIURE igual, sense omplir la vida amb pedaços per tapar buits, insatisfaccions i pors. TRIO VIURE, encara que em trobi amb l’adversitat. I si ensopego, em sortirà un nyanyo; si caic, em torno a aixecar; si fracasso, ho torno a intentar. Tot això ja m’ha passat abans, i aquí estic, sent una dona més enriquida, més forta, més segura i més capaç.
Ja ho va dir Nietzsche, “un ha de morir diverses vegades mentre segueix viu”. No visc per defecte o en temps de descompte, ni assumint que el passat és una condemna irrevocable. VISC I HONRO aquesta vida que encara tinc. Sento la vida bategant en mi amb intensitat i amb la certesa d’haver capitalitzat les vivències. L’edat i el camí recorregut em donen avantatges que un novell no té: l’experiència, aquesta que permet crear saviesa i bellesa en un mateix.
He après a deixar anar i a soltar, perquè els aferraments turmenten i només destrueixen i obstrueixen. I quan el cor NO està obstruït, el resultat és l’AMOR. He après que la vida és millor compartida, perquè compartida és més saborosa i divertida. Ja no vull que em calentinin el cos; vull compartir el meu foc, la meva llum i el meu gaudi. He aconseguit comprendre que L’ÈXIT I LA FELICITAT NO DEPENEN DE RES NI DE NINGÚ MÉS QUE DE MI. He comprès que l’èxit i la felicitat s’obtenen en un 90% amb pau mental, calma a l’ànima i alegria al cor.
La nostra vida és la nostra responsabilitat. No és sa deixar la vida i la felicitat en mans d’altres o de les circumstàncies; això és immadur i desafortunat. I menys sa encara és mirar el món des del lloc de víctima, perquè qui es creu víctima està sent còmplice del seu propi engany, de la seva pròpia mentida. I així retroalimenta aquest cercle viciós que el manté sempre al mateix lloc.
“Qui vulgui ser constant en la felicitat ha de canviar amb freqüència”, va citar Confuci. Res més cert. L’únic constant en la vida és el canvi, i com a resultat, la transformació. No importa el que passi al llarg de la nostra existència; quan superem el dolor, hi ha força, hi ha vida.
Crec en finals feliços, però més encara crec en inicis feliços, sense influències del passat, sense judicis ni prejudicis. Cada vegada que un episodi nou comença amb un SÍ, vull. Sí, puc. Sí, ho faig. SÍ, encara amb dubtes. SÍ, encara amb por. SÍ. SÍ. SÍ.
Quedar-se esperant el moment perfecte és com una addicció, l’única presó que conec amb panys per dins. VIURE plenament ÉS UNA DECISIÓ, ÉS UN ACTE DE RESPONSABILITAT, COMPROMÍS I CORATGE amb un mateix.
Isabel Salvagiotti – Psicòloga
Leave A Comment