Newsletter Nº 1 – JULIOL 2018

//Newsletter Nº 1 – JULIOL 2018

Newsletter Nº 1 – JULIOL 2018

UE SANT ANDREU – LA VEU DELS NOSTRES JUGADORS, per David López i Dani Guerrero, Jugadors de la Unió Esportiva Sant Andreu i Comercials de Orts Risk Corredoria d´assegurances.

M’agradaria explicar-vos la meva experiència com a jugador de futbol semiprofessional en el club on pertanyo actualment que és la UE Sant Andreu que milita en la tercera divisió del grup 5 de Catalunya.

És un club històric català amb més de 100 anys d’història, que ha participat 11 temporades a segona divisió i 16 temporades a segona divisió B. A més a més, cal afegir que aquest Club mou una massa social més que important.

Aquesta temporada (2017-2018) ens vàrem classificar per disputar la fase d’ascens per intentar pujar de categoria, és a dir, per arribar a segona divisió B. Aquesta fase d’ascens la fan els quatre primers classificats de cada grup d’Espanya i després hi ha un sorteig en el qual has de passar tres eliminatòries per aconseguir l’ascens. Nosaltres aquesta temporada vam acabar segons a la classificació i en el sorteig ens van aparellar amb un equip Andalús, el “Antequera Club de Fútbol”.

Personalment era el primer play off que disputava i ja us podeu imaginar la de sentiments que desperta una eliminatòria  d´anada i tornada, guanyar i pasar a la següent eliminatoria…. Sentiments de felicitat extrema però alhora un sentiment de responsabilitat immens on no pots deixar de pensar que tot el treball d’un any,  pot quedar en res si no competeixes bé aquests 2 partits.

El partit d’anada el vàrem disputar a terres Andaluses. El partit a nivell de joc no va ser com nosaltres haguéssim volgut, però el millor de tot va ser el resultat 0-1, victòria en el seu camp. I després  va arribar el partit de tornada, a casa nostra, al Narcís Sala davant de la nostra estimada afició. Aquest dia hi havia a l’estadi al voltant de 4.000 persones animant-nos. Una sensació única i irrepetible que no saps mai quan es pot tornar a repetir.

Em vaig prendre el partit com el que era, una final molt important que teníem que  guanyar. Això si, vaig intentar gaudir del fabulós  ambient tot i ser conscient de l´alt  nivell d´exigència. Victoria 1-0 i pasada a la següent eliminatoria!!!!!

Mai oblidaré aquell dia , 4.000 persones celebrant i gaudint el nostre gol, estic segur que la sensació que vàrem tenir tots nosaltres era la mateixa que té un jugador de primera divisió quan marca un gol en una competició europea molt important.

David López.

Com bé us ha explicat el meu amic David, vam aconseguir passar l’eliminatòria, això sí amb molt patiment. Va arribar el dia del sorteig per conèixer el rival que ens tocaria, estàvem tots junts amb molts nervis esperant rival i per fi va sortir la nostra bola, ja teníem rival, l’històric Castelló A partir d’aquell moment es comença a preparar tot, percebíem en l’entorn certs dubtes pel rival que ens havia tocat, però nosaltres ho afrontàvem amb respecte, però també amb optimisme i com un gran repte. El primer partit es jugava a Castalia, amb una previsió de 13.000 persones!!! Per a qualsevol jugador del nostre nivell, era un somni  poder jugar en un estadi amb aquest ambient, encara que de vegades et pot jugar una mala passada.
Va arribar el dia de partit, a una part de l’estadi, estava la nostra Gran Afició que sempre ens acompanya a tot arreu, entre ells Familiars, Amics, Directius i Aficionats. Tots gaudint del moment. Ara sí, tocava sortir a jugar, aquell moment a punt de sortir al camp, sentint la nostra afició animant, és una sensació que Uff…, no us la puc descriure amb paraules.Va començar el partit i l’equip va treure la seva personalitat i la confiança suficient, per ser superior al Castelló, en el seu estadi amb tota la seva afició recolzant-los, llàstima que no vam poder plasmar aquesta superioritat marcant i guanyant el partit.

El resultat final, 0-0  … es  quedaba  tot per resoldre  en el partit  de tornada.Com sempre fem, ens vam apropar a la nostra afició per agrair el suport incondicional, aquest va ser per mi un moment molt especial.

A partir d´aquell moment, tot va canviar…, arrel d´aquell partit a Castelló vam començar a sentir un gran  optimisme i sobretot molta il·lusió, pensant que podríem passar l’eliminatòria.Anaven passant els dies i percebíem la il·lusió que havíem creat al Poble de Sant Andreu, després dels nostres entrenaments hi havien cues per comprar tiquets d´entrada, tothom volia ser-hi aquell dia al Narcís Sala. Va arribar el dia del partit i va succeir el que vaig estar desitjant des de feia 2 temporades, arribar al camp i veure el Narcís Sala de gom a gom.

Va començar el partit amb la sensació que podíem amb tot i que lluitaríem fins al final, el partit anava transcorrent amb molta tensió, llavors personalment vaig patir el que qualsevol jugador mai vol en aquest tipus de partits, em vaig lesionar,vaig intentar aguantar però no era possible,a partir d’aquest moment havia de seguir recolzant i ajudant als meus companys.

Desafortunadament va arribar la jugada que tot ho va canviar, l’àrbitre es va equivocar xiulant penal i expulsant a un company, com després es va poder comprovar a la T.V., va ser un cop molt dur, perquè en aquell moment estàvem fora de l’eliminatòria, quan va arribar la mitja part, vam parlar molt, del que sí estàvem segurs era que lluitaríem fins al final i mai ens rendiríem, hi havia molta tensió , merescudament va arribar  el nostre “goool”, aquell moment  va ser un “subidón”,vaig pensar que el Narcís Sala anava a caure amb la reacció de la nostra afició, vam seguir lluitant, però no va poder ser es va acabar el temps de partit, ja no podíem fer més.

En aquell moment et passen moltes coses pel cap, tot el viscut,el sofert i el gaudit. Amb una estranya sensació de tristor, però a la vegada de molt orgull de tots els meus companys, per no rendir-nos mai i lluitar sempre fins al final. Orgullosos de la nostra afició que sempre incondicionalment ens va recolzar i mostrar la seva estima cap a nosaltres i a la vegada compartint el nostre patiment.

Com sempre dic i amb això acabo, la vida són moments i aquests seran inoblidables.
Gràcies i “DÁLE UESA”

Dani Guerrero

2019-03-07T08:14:09+00:00

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies